Condemna / Par​à​sits

Quan tot sembla complir condemna, des dels llavis fins les mans, un cos que ha esdevingut frontera… La carícia és rebel·lia dels amants. En el traç… en el traç d’una carícia perdo el fil. En el fil… en el fil d’una mirada perdo el traç.

Dues mans fartes de tanta complicitat, emigrants, busquen nova pell com qui busca un talismà, i sempre troben el mateix: el rastre de la sal, l'erosió que deixa el temps. Tantes nits clavades com paràsits a la sang per tres batzegades de la carn… Tantes hores mortes que ningú no sap on van.