Paràsits

Dues mans fartes de tanta complicitat, emigrants, busquen nova pell com qui busca un talismà, i sempre troben el mateix: el rastre de la sal, l'erosió que deixa el temps. Tantes nits clavades com paràsits a la sang per tres batzegades de la carn… Tantes hores mortes que ningú no sap on van.