
tot sovint encara
0:00
1:36
les ombres
monegre
Potser sí que és cert
que les ombres m’arrosseguen un altre cop.
I si no fos perquè mai trobo el moment
de deixar-ho anar…
Com pot ser tan llarg?
1:36
ocell ferit
monegre
De les mans buides i silencis llargs
en saps quasi tant com jo.
He pensat en tu cada matí
i vinc a buscar-te.
Sóc com tu: un ocell ferit
un malson em cova a les nits.
He pensat en tu cada minut
des del dia en què vaig enlairar-me
i he tastat un xic de tots els vents
que tallen la cara.
Ets com jo, un ocell ferit,
un malson et cova a les nits.
He pensat en tu cada segon
des del dia en què vaig enlairar-me
i he tastat un xic de tots els vents tan forts
que tallen la cara.
Sóc com tu: un ocell ferit
un malson em cova a les nits.
Ets com jo, un ocell ferit,
un malson et cova a les nits.
2:33
orxata i fartons
monegre
La paella dels caps de setmana
i l’orxata amb fartons de l’estiu:
un país on podria viure.
Però d’aquesta terra seca i dura
en sortirà un fill o un estrany?
Bons amics o dures entranyes?
Un camí o un atzucac?
I podré estimar-la i cuidar-la
i parlar-li com em parlo a mi?
En la dolça llengua dels pares,
poc a poc, que no ens fèssim mal…
com qui parla amb una germana.
Els miralls em neguen resposta
i els perquès responen que sí.
Això és un fons de calidoscopi.
És un temps per pregàries senzilles.
O campanes.
4:01
viatge interior
monegre
Potser puc canviar-ho tot
o perdre el món de vista…
Un viatge interior sense retorn.
Que passin les hores
i es demostri un cop més el que ja sé:
que és millor així
ser a l'obaga del destí
creure en les febleses
que m’han dut aquí.
1:05
asfalt
monegre
Fa tant temps que no m’adono del que sento
és com aquell malson
en què caminant damunt l’asfalt noto el dolor
però jo em descalço fins cremar-me tot
Potser no s’acabin mai
l’agonia ni els malsons tampoc
Se’m fa llarg aquest camí, la meva vida
em buido com es buida un cos que no respira
però et miro als ulls, sembles feliç i això és bonic.
Sortir volant, seria just
potser per mi però no per tu.
Sort que la sang em manté ben lligat a terra
cuidant-te a tu em cuido a mi i em torno pedra
la gravetat m’empeny avall i jo ho respecto
em faig asfalt, em faig camí
ferm suport del teu destí.
3:26
Credits
Written, performed, recorded and mixed: Carles Jove i Buxeda
Mastering: Marc Oller Moreira