image

tot sovint encara

monegre

September 1st, 2024
5 tracks
12:41
tot sovint encara
tot sovint encara
les ombres
0:00
1:36
les ombres
monegre
Potser sí que és cert que les ombres m’arrosseguen un altre cop. I si no fos perquè mai trobo el moment de deixar-ho anar… Com pot ser tan llarg?
1:36
ocell ferit
monegre
De les mans buides i silencis llargs en saps quasi tant com jo. He pensat en tu cada matí i vinc a buscar-te. Sóc com tu: un ocell ferit un malson em cova a les nits. He pensat en tu cada minut des del dia en què vaig enlairar-me i he tastat un xic de tots els vents que tallen la cara. Ets com jo, un ocell ferit, un malson et cova a les nits. He pensat en tu cada segon des del dia en què vaig enlairar-me i he tastat un xic de tots els vents tan forts que tallen la cara. Sóc com tu: un ocell ferit un malson em cova a les nits. Ets com jo, un ocell ferit, un malson et cova a les nits.
2:33
orxata i fartons
monegre
La paella dels caps de setmana i l’orxata amb fartons de l’estiu: un país on podria viure.
Però d’aquesta terra seca i dura en sortirà un fill o un estrany? Bons amics o dures entranyes? Un camí o un atzucac?
I podré estimar-la i cuidar-la i parlar-li com em parlo a mi? En la dolça llengua dels pares, poc a poc, que no ens fèssim mal… com qui parla amb una germana.
Els miralls em neguen resposta i els perquès responen que sí. Això és un fons de calidoscopi. És un temps per pregàries senzilles. O campanes.
4:01
viatge interior
monegre
Potser puc canviar-ho tot o perdre el món de vista… Un viatge interior sense retorn. Que passin les hores i es demostri un cop més el que ja sé: que és millor així ser a l'obaga del destí creure en les febleses que m’han dut aquí.
1:05
asfalt
monegre
Fa tant temps que no m’adono del que sento és com aquell malson en què caminant damunt l’asfalt noto el dolor però jo em descalço fins cremar-me tot Potser no s’acabin mai l’agonia ni els malsons tampoc Se’m fa llarg aquest camí, la meva vida em buido com es buida un cos que no respira però et miro als ulls, sembles feliç i això és bonic. Sortir volant, seria just potser per mi però no per tu. Sort que la sang em manté ben lligat a terra cuidant-te a tu em cuido a mi i em torno pedra la gravetat m’empeny avall i jo ho respecto em faig asfalt, em faig camí ferm suport del teu destí.
3:26

Credits

Written, performed, recorded and mixed: Carles Jove i Buxeda
Mastering: Marc Oller Moreira