La paella dels caps de setmana
i l’orxata amb fartons de l’estiu:
un país on podria viure.
Però d’aquesta terra seca i dura
en sortirà un fill o un estrany?
Bons amics o dures entranyes?
Un camí o un atzucac?
I podré estimar-la i cuidar-la
i parlar-li com em parlo a mi?
En la dolça llengua dels pares,
poc a poc, que no ens fèssim mal…
com qui parla amb una germana.
Els miralls em neguen resposta
i els perquès responen que sí.
Això és un fons de calidoscopi.
És un temps per pregàries senzilles.
O campanes.
